Quina relació tenim amb el dolor?

Culturalment tenim entès que el dolor “s’ha d’aguantar”, que la valentia i la fortalesa es guanya aguantant-lo.

Tot i així el dolor fisiològicament té un sentit, avisar-nos de que alguna cosa en el nostre cos funciona diferent. És com una senyal que t’indica com connectar amb el teu cos per buscar l’alleujament.
Però què passa quan aquesta sensació no arriba? Doncs segurament implica aprendre a conviure amb aquest malestar que afecta a altres àmbits de la teva vida.
Per exemple; la relació que tens amb el teu cos, la relació que tens amb els que t’envolten, la relació que tens amb el patiment, dolor i queixa.

Aquest dolor fisiològic, que en la gran majoria de dones els hi apareix, inevitablement porta al dolor emocional.
Per una banda per aquesta creença social d’aguantar el dolor. Fins quan i perquè?
Parlo del meu dolor o sembla que sempre em queixi? Si en teoria haig de ser forta no hauria de “queixar-me” però ningú més que tu sap el dolor que tu sents.

Dolor perquè també implica un dol. Un dol per passar dies al mes amb més patiment, un dol perquè potser has de reconciliar-te amb el teu cos perquè el camí per aconseguir les coses (si és possible) com la maternitat seguirà un camí més llarg. Dol perquè segons el grau de dolor no és possible fer les mateixes tasques que els dies lliures de dolor.

I perquè també existeix el dol del dolor que no es parla, del que queda en silenci i no és reconegut.

Així que des del nostre petit espai us recomanem:

•si sentiu dolor, poseu-l’ho en context i esbrineu d’on pot venir

•si sents un dolor que no pot desaparèixer, construeix rituals d’autocura. També necessita ser cuidat -parla del que sents i del que implica, no es tracta d’una queixa

•i integrar la pèrdua de parts del teu cos o d’etapes de la teva vida requereix el seu temps, es tracta d’un dol, dóna’t temps i espai per pair-ho

%d bloggers like this: