TESTIMONI. Altres veus. Història 1

Ja fa temps que utilitzo l’escriptura per posar en ordre els meus pensaments i les meves emocions, i m’ha semblat interessant la proposta de poder escriure la nostra història.


Primer de tot em presento, sóc una dona i tinc una filla de 7 anys. Treballo de fisioterapeuta i visc amb meva parella i pare de la meva filla. Per nosaltres, la mater/paternitat (o l’experiència de la mater/paternitat) ens ha canviat totalment…


Quan ja feia uns anys que estàvem junts, vam decidir que volíem ser pare i mare. Vam aconseguir un embaràs a la segona, que va transcórrer perfectament, em vaig poder agafar una baixa ja a les 20 setmanes i va ser un embaràs fantàstic. El part va ser un part natural, acompanyada en tot moment per la meva parella i vam poder fer una bona rebuda a la nostra filla. Vam intentar fer lactància materna. Ella s’enganxava al pit dret sense problema, però no volia el pit esquerre… Als dos mesos de néixer, al veure que no engreixava el que s’havia d’engreixar, vam decidir passar-nos a la lactància artificial. El pit dret va tornar al seu tamany, l’esquerre no… Vam fer les visites corresponents i finalment vam tenir el diagnòstic. Era un hemartoma, una tumoració benigna que, perquè el vam enganxar a temps, però podria haver evolucionat a malignitat. Em van operar el dia abans que la nostra filla fes 9 mesos i, em van aconsellar no quedar-me més embarassada, ja que es podria repetir el tumor… Aquí ja hi va haver un daltabaix en les nostres vides. El nostre projecte es trencava totalment (volíem tornar ser pares amb poc temps). A més, jo no vaig poder agafar la meva filla en braços durant els tres mesos següents. En un principi, ella em va rebutjar, em va picar, no em mirava a la cara… Poc a poc, ens vam anar acostant però a ella li ha quedat una “por” a perdre’ns. Amb set anys, és una nena molt madura i es preocupa moltíssim per nosaltres, sobretot per mi. Van ser uns anys que vaig haver de fer un dol per no poder ser més mare. Primer, vaig estar molt enfadada, després sentia una tristesa enorme… Em va servir per reconciliar-me amb el meu pare emocionalment abscent en la meva infantesa i adolescència, cosa que sempre li havia retret. Quan ella tenia 3 anys la meva millor amiga va ser mare per segon cop. N’havíem parlat moltíssim i, només d’agafar el seu fill en braços, vaig començar a plorar i a plorar. A partir d’aquí, creia jo que el meu dol estava superat. Vaig canviar de feina i em vaig muntar el meu centre de fisio, per poder muntar els meus horaris i gaudir de la meva filla.


Fins el gener d’aquest any. Jo ja feia dies que ho notava i el dia 1 de gener vam tenir un positiu d’embaràs. Al primer moment, vaig tenir una alegria momentània però als pocs minuts, uns tristesa enorme. Entre tots tres vam decidir no tirar endavant l’embaràs, ja que la meva vida i, en conseqüència la de la meva família, perillava. El dia 9 gener vaig fer una IVE. Les condicions de la mateixa (més que res l’empatia de la metgessa cap a mi) donaria per escriure una altra història, però vaig notar ben bé com es parava el cor de l’embrió. Estava de 8 setmanes. A partir d’aquí, físicament em vaig anar recuperant però a nivell emocional, m’he anat notant buida com mai m’havia notat. Estic en tema de recuperar poc a poc. La meva tristesa ha estat tan gran, que em notava perduda, que no sabia on anar, que he tirat només per rutina, que m’odiava, que no volia saber res de la meva parella i poc de la meva filla. Aquest estiu m’he parat moltíssim. Poc a poc, vaig sortint del túnel i en puc parlar. No sé encara quin és l’aprenentatge d’aquesta experiència però no sento ja aquella buidor tan immensa que vaig sentir.


Gràcies per donar-nos l’espai,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.