VAGINISME. Què és?

És un espasme persistent i involuntari de la vagina que impedeix la penetració. S’ha de diferenciar de la DISPAREUNIA, que es dolor al mantenir relacions sexuals, però en aquest cas si que es pot dur a terme la penetració. Ni la dispareunia ni el vaginisme son normals. La dona ha de poder gaudir de la penetració. En les dues disfuncions hi ha tractament possible que sol tenir molts bons resultats.

Pot ser degut perquè la dona no ha ha sigut penetrada o arrel d’un fet concret fent que la penentració no sigui possible. Aquesta segona és la causa més habitual. Pot ser degut a factors físics com ara, un trauma originat en el moment del part o per infeccions de repetició i durant anys o per un factor psicològic com ara una experiencia traumàtica viscuda amb el sexe com pot ser una violació o un abús sexual.

Aquesta contracció involuntaria i persistent no només es vincula durant la penentració sinó també quan s’ha d’introduir algun objecte dins de l’orifici vaginal com ara els tampons o les eines que fan servir els ginecòlegs.

Sol acompanyar-se de malestar i ansietat abans de mantenir o al intentar tenir relacions sexuals amb penetració. A més, a nivell psicològic té un efecte molt fort ja que la dona es pot sentir humillada i frustrada, acompanyada d’un sentiment de temor a ser rebutjada i de solitud. La dona agafa por a tenir relacions sexuals i acaba tenint fòbia al coit i a la penetració, provocant una disminució brusca de la autoestima femenina.

Per posar-vos un exemple: Imagineu-vos que en un moment donat algú o alguna cosa us espanta. D’alguna manera, el vostre cos recordarà amb més intensitat o menys la sensació que aquest fet ha despertat en vosaltres.
És bastant probable, que davant d’un fet semblant, el nostre cos reaccioni protegint-se d’allò que en aquell moment la va espantar, perquè aquest té memòria.

La reacció és inconscient, es tracta d’un reflex, un reflex prou intel·ligent que el que intenta es protegir-nos.

Doncs això mateix li passa a la nostra vagina. Ella no entén de conceptes, només reacciona davant d’allò, que en algun moment, el nostre cos ha integrat com a dolorós, abús o maltracte. Sigui directament a la vagina o alguna altre part del nostre cos.

Potser és una vivència física, potser es tracta d’una experiència emocional, però sigui el que sigui, el teu cos i en aquest cas la vagina prefefeix protegir-se. I quan això es manté en el temps i el desig sexual de la penetració apareix, pot aparèixer el dolor físic i emocional.

Pot despertar moltes sensacions, però allò que en un moment donat va significar no vol dir que es mantingui per sempre. Quan hem après a protegir-nos, ho hem fet perquè hi havia una raó de ser, però això no vol dir que més endavant i amb noves persones això segueixi funcionant igual.

Sabem que és complex, que segurament s’ha anat construint una relació amb el cos, normalitzant el dolor i definint la teva sexualitat (si aquesta ha tendit a ser coitocentrista, és a dir, amb penetració sí o sí, potser això ha definit més la teva sexualitat, quan aquesta pot ser molt més extensa a banda de la penetració en sí).

Volem compartir que el dolor no és normal, però podem descobrir quina és la font. Que potser el dolor emocional ha despertat el dolor físic i el dolor físic ha alimentat el dolor emocional per les experiències que l’han seguit.

Però és important saber que el vaginisme té tractament i com més aviat es consulti a un especialista millor per evitar repercutir tant en el benestar físic i psicològic com en la relació de parella. En la majoria de casos es tarda molt a anar a la consulta (en general quan es vol ser mare), tot i així els resultats terapèutics solen ser exitosos.

%d bloggers like this: